La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona al segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, nascuda com a reunió de persones rellevants
entre la noblesa i la literatura, esdevingué el marc d'actuació de bona part dels erudits
més importants del segle XVIII i acollí una certa quantitat de projectes, que, si haguessin reeixit
tots, haurien donat un gran impuls a la cultura catalana. Aquesta tesi doctoral presenta, en
primer lloc, una síntesi de l'activitat acadèmica durant el seu primer segle d'existència a través
del clima d'interès per la cultura catalana en tots els seus aspectes: la important tasca historiogràfica
de la institució, fins ara poc atesa, les diverses iniciatives envers l'estudi del català i
el seu ús per part dels acadèmics, i la seva contribució a la literatura, en sentit estricte. També
s'ocupa dels mecanismes interns de funcionament de la vida corporativa i de la transcendència
cultural, social, històrica, literària i lingüística que tingué a la Barcelona i a la Catalunya de
l'època.