La política d’habitatges i el retorn de l’arquitectura noucentista en època franquista (1939-1955)

En acabar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el règim dictatorial instaurat pel general Francisco Franco Bahamonde va voler redimir els desastres de la guerra, que ell mateix havia provocat, amb una política de construcció de blocs d’habitatges de lloguer de renda limitada destinats en general a una alta i mitjana burgesia (sense oblidar les caixes d’estalvis), darrere de la qual actuaven unes immobiliàries que, tot i atenint-se a la normativa creada per a aquesta mena d’edificis, quant a tipus de construcció i de materials a emprar, van obtenir importants beneficis. Curiosament, el llenguatge arquitectònic exterior emprat en els edificis, lluny de les avantguardes d’avantguerra, mantingué el classicisme derivat d’un Noucentisme tardà com a mòdul expressiu preferit per promotors i usuaris, que hem denominat “Noucentisme de postguerra”.