El Sermó Patriòtic d’Onofre Manescal (1597/1602)

El Sermó de Jaume II (1597-1602) d'Onofre Manescal és genèricament un sermó (i no una acrítica història): l'autor hi va resseguint els fets i personatgs històrics i els aspectes geogràfics del país i dóna a cadascun la faiçó que li pertoca estructuralment. Els ditirambes (o blasmes) de Manescal són fruit d'un cotrapès pretesament acurat de pros i contres del personatge o fet en qüestió, i ofereixen si escau un mateix to hiperbòlic tant els breus com els extensos. El Sermó conté també tot el tipisme historiogràfic, rondallístic, llegendari, mític català, i l'estil oral i directe de Manescal hi degué decantar la identificació del públic. Ben coherent amb l'expectativa cultural del moment (40 anys abans de la guerra dels Segadors), resulta una consistent i reeixida apologia de la pàtria