Biblioteques i màrqueting en xarxa
Article Sidebar
Main Article Content
Nieves González Fernández-Villavicencio
Objectius. Fer una aproximació teòrica sobre el concepte de màrqueting i la seva aplicació en biblioteques tenint en compte tant les transformacions tecnològiques i socials protagonitzades pels mitjans socials, com les aplicacions del web social, a més d'elaborar unes pautes per al disseny d'un pla de màrqueting 2.0 per a biblioteques.
Metodologia. Analitzar la bibliografia i els comportaments observats a les biblioteques en relació amb les polítiques i els plans de màrqueting en xarxa, l'estudi de casos d'ús de les xarxes socials de més impacte (Facebook, Twitter i Tuenti, per al cas espanyol) i la presentació de les tendències en màrqueting més actuals que poden servir de referent per a l'elaboració d'un pla de màrqueting 2.0 per a biblioteques.
Resultats. Les biblioteques han de promocionar els serveis bibliotecaris i considerar les tasques de màrqueting com a part substancial de l'activitat diària, principalment en un món interconnectat i en xarxa, en el qual s'imposa l'ús de les eines del web social i dels mitjans socials, i la presència de les biblioteques en les xarxes socials per promocionar els seus continguts i facilitar la conversa amb els usuaris. Les biblioteques han de saber controlar el seu impacte a la xarxa, i mesurar la seva presència i imatge de marca en l'entorn digital. El màrqueting en xarxa és vital per a l'èxit i la continuïtat del servei de biblioteques, ja que quan escaigui permetrà que aquestes s'anticipin, siguin rellevants i afrontin de manera proactiva les futures necessitats dels usuaris. Per tant, les biblioteques han d'incorporar en les planificacions estratègiques el disseny d'un pla de màrqueting en xarxa, específic, que s'adapti a les característiques pròpies de cada biblioteca.
"No es vender lo que se produce, sino producir lo que se vende".
Paloma Rovira
Metodologia. Analitzar la bibliografia i els comportaments observats a les biblioteques en relació amb les polítiques i els plans de màrqueting en xarxa, l'estudi de casos d'ús de les xarxes socials de més impacte (Facebook, Twitter i Tuenti, per al cas espanyol) i la presentació de les tendències en màrqueting més actuals que poden servir de referent per a l'elaboració d'un pla de màrqueting 2.0 per a biblioteques.
Resultats. Les biblioteques han de promocionar els serveis bibliotecaris i considerar les tasques de màrqueting com a part substancial de l'activitat diària, principalment en un món interconnectat i en xarxa, en el qual s'imposa l'ús de les eines del web social i dels mitjans socials, i la presència de les biblioteques en les xarxes socials per promocionar els seus continguts i facilitar la conversa amb els usuaris. Les biblioteques han de saber controlar el seu impacte a la xarxa, i mesurar la seva presència i imatge de marca en l'entorn digital. El màrqueting en xarxa és vital per a l'èxit i la continuïtat del servei de biblioteques, ja que quan escaigui permetrà que aquestes s'anticipin, siguin rellevants i afrontin de manera proactiva les futures necessitats dels usuaris. Per tant, les biblioteques han d'incorporar en les planificacions estratègiques el disseny d'un pla de màrqueting en xarxa, específic, que s'adapti a les característiques pròpies de cada biblioteca.
"No es vender lo que se produce, sino producir lo que se vende".
Paloma Rovira
Article Details
Com citar
González Fernández-Villavicencio, Nieves. «Biblioteques i màrqueting en xarxa». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2009, núm. 23, http://raco.cat/index.php/BiD/article/view/144703.
Drets
Drets d'autor
Els textos de BiD no tenen costos de publicació i es troben subjectes a una llicència Creative Commons BY-NC-ND. Per tant, es poden consultar lliurement i es poden difondre sempre que se’n citin l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada” de cada article. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Nieves González Fernández-Villavicencio, Juan Antonio Barrera Gómez, Eloisa Saen de Casas, Víctor M. Moya-Orozco, Bibliotecaris i innovació docent: l'oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau , BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació: Núm. 36 (2016)