Poshegemonia i subalternitat l'esgotament de conceptes polítics a Llatinoamèrica

Processos com l'esclat social xilè, o les recents protestes a Veneçuela arran dels resultats electorals, són alguns dels molts exemples en la història recent de Llatinoamèrica que ens indiquen l'agotament aparent dels mecanismes tradicionals de la política estatal, així com de el seu lèxic polític. Sota aquesta premissa va sorgir, al si del gir decolonial, la reflexió sobre el concepte de la posthegemonia. Aquest concepte va aparèixer amb l'objectiu de repensar l'hegemonia gramsciana des dels estudis culturals i decolonials per qüestionar la relació entre les classes dominants i les dominades. A aquest efecte, es va desenvolupar una sèrie de reflexions teòriques que, partint d'una amalgama d'influències de la filosofia política contemporània, buscaven, al seu torn, repensar les vies de la política en el marc de l'Estat-nació, i que hi posaven centre de la reflexió a la figura de la subalternitat. Aquest article aprofundeix en les influències filosòfiques de la posthegemonia, explorant mitjançant una revisió hermenèutica-reconstructiva i de la metodologia de l'anàlisi conceptual, l'amalgama d'influències de la filosofia política contemporània que qüestionen les vies de la política en el marc de l'Estat -nació, i que posen al centre de la reflexió la figura de la subalternitat, estructurant la investigació que se'n deriva aquest concepte. Aquest article proporciona una anàlisi sobre la capacitat emancipatòria d'aquest concepte la posthegemonia en el seu caràcter epistemològic i teòric, i conclou certes lliçons sobre l'exploració conceptual en què s'embarquen els estudis llatinoamericans en bregar amb la realitat postcolonial i la transformació de la vida política al subcontinent, amb l'objectiu principal de dilucidar la idiosincràsia teòrica que representa el marc filosòfic de la postcolonialitat i la relació que aquest guarda amb la capacitat de subversió davant del capitalisme i l'eurocentrisme.