Ecos sàfics en la poesia nord-americana: Amy Lowell i la feminització del moviment imaginista

Amy Lowell (1874-1925) va publicar en totes les revistes més prestigioses de poesia del moment tant als Estats Units com a Europa. En els tretze anys que la seua mort li va permetre dedicar a la poesia Lowell va fer seua, per a horror de molts, l'absoluta convicció que el públic estava preparat per a entendre i disfrutar la nova poesia. La importància d'este convenciment és que Lowell, una de les responsables directes del gran flux de noves tendències present en la poesia nord-americana, va fer arribar al gran públic els innovadors preceptes de l'Imaginisme. Un dels seus majors èxits en este context, que és el que este article estudia i proposa, és que la poètica d'Amy Lowell i els seus estudis de crítica literària comporten la feminització de l'Imaginismo i la inclusió, en un món poètic on la poesia escrita per dones estava relegada al sentimentalisme i per tant minimitzada i menyspreada, la poesia de la dona amb veu pròpia en totes les seues facetes en les avantguardes del segle passat que en la poesia nord-americana són precursors directes de les avantguardes actuals. Com ha comentat Lillian Faderman, des de Safo i fins a 1970 no hi haurà moltes altres oportunitats de llegir obertament poemes tan summament irreverents amb els predicaments del patriarcat en relació amb la posició de la dona en la poesia.