Efecte d’un programa combinat d’exercicis de força i aeròbics d’alta intensitat en pacients supervivents de càncer de mama: un estudi pilot

 

Introducció: L’objectiu d’aquest estudi fou definir els efectes d’un programa combinat d’exercicis de força i aeròbics d’alta intensitat sobre la qualitat de vida, la fatiga, el consum màxim d’oxigen, la força i l’IGF-I en persones supervivents de càncer de mama (SCM) que havien estat sotmeses a cirurgia, quimioteràpia i/o radioteràpia i tractades amb tamoxifè.

Mètode: Vuit supervivents de càncer de mama van seguir el programa d’exercicis, 3 vegades a la setmana, durant un període de 22 setmanes, a una intensitat del 80%. S’avaluaren la reserva del ritme cardíac (RRC), la força, la qualitat de vida (QV), la fatiga i el factor de creixement insulínic tipus 1 (IGF-I).

Resultats: Les participants tingueren un índex d’adherència del 97,8% al programa d’entrenament. S’observà un increment del consum màxim d’oxigen (20%), l’increment de força (56,9%) del braç sense limfadenectomia i l’increment de força (104%) en el braç amb limfadenectomia. Es produí una millora de la qualitat de vida (24%) segons les escales SF36 i FACT-B. Disminuí la fatiga general i el desànim (67,7%), així com els nivells plasmàtics de l’IGF-I (22,8%).

Conclusions: Un programa en què s’incrementa la força i l’exercici aeròbic al 80% de l’RRC pot resultar eficaç per millorar la QV, el consum màxim d’oxigen i la força, i disminuir la fatiga i els nivells plasmàtics d’IGF-I, en les persones supervivents de càncer de mama, sense generar ni exacerbar el limfedema