Resposta cardiovascular i respiratòria aguda derivada de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent

Introducció: L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la resposta dels sistemes cardiovascular i respiratori després de l’aplicació d’estímuls vibratoris de magnitud diferent, analitzant la freqüència cardíaca (FC), la pressió arterial (PA) i el consum d’oxigen (VO2). Mètodes: Els subjectes participants en l’estudi, que en el moment dur-lo a terme presentaven: edat mitjana, 22±3,89 anys; altura, 1,76±0,61 m; massa corporal, 75,56±8,83 kg, i índex de massa corporal (IMC), 24,49±2,30 kg/m2, van ser distribuïts en tres grups aleatòriament, i cadascun va ser sotmès a una sessió d’estímuls vibratoris de magnitud diferent: GEA (30 Hz i 4 mm), GEB (26 Hz i 4 mm) i GEC (20 Hz i 4 mm). Resultats: Els resultats van mostrar una resposta semblant en els diversos grups establerts, i no hi havia una relació directa entre la magnitud de l’estímul vibratori i la resposta fisiològica. D’altra banda, les modificacions experimentades en els tres grups van ser estadísticament significatives en el cas del VO2 i l’FC, mentre que la resposta va ser més variable en el cas de la PA. Conclusions: A la vista de les dades obtingudes, es podria afirmar que l’aplicació d’estímuls vibratoris, utilitzant paràmetres habituals d’entrenament, no és suficient per provocar adaptacions fisiològiques relacionades amb les variables analitzades.