Anàlisi comparativa del VO2màx estimat mitjançant les equacions desenvolupades per Jackson et al i l'American College of Sport Medicine en corredors de marató

Main Article Content

Robinson Ramírez Vélez
Ricardo Antonio Agredo Zuñiga
José Guillermo Ortega Ávila
Viviana Andrea Dosman González
Carlos Alejandro López Alban
Fonament: Una reduïda capacitat funcional o VO2màx és considerada com a factor de risc que provoca la mort per múltiples causes, però principalment per malaltia coronària. Per això, i sumat a la dificultat que representa avaluar-la, han estat suggerides altres alternatives per fer-ho, tot desenvolupant equacions de predicció, sense la necessitat de realitzar exercici.Objectiu: Analitzar comparativament les equacions per a la predicció del VO2màx mitjançant el test “Nonexercise regression models to estimate peak oxygen consumtion” (PAR/PAF), i la desenvolupada per l’American College Sport Medicine (ACSM) en corredors de marató.Mesuraments principals: Variables sociodemogràfiques: edat (anys), estat civil, estrat socioeconòmic, nivell educatiu i el tipus d’afiliació al Sistema de Seguretat Social en Salut. Variables antropomètriques: estatura (m), pes (kg), índex de massa corporal (IMC kg/m2) i perímetre abdominal. Variable de capacitat funcional: equacions de predicció, descrites per Jackson et al (PAR/PAF), i l’ACSM.Resultats: Es van trobar correlacions entre el càlcul de l’ACSM i el qüestionari PAR/PAF en funció al mateix temps d’arribada (p < 0,001, r2 = 0,94), (pNS, r2 = 0,00), i en funció de l’edat (pNS, r2 = 0,00), (p < 0,001, r2 = 0,87), n = 81, respectivament. En diferenciar-los per grups d’edat, amb el càlcul de l’ACSM i el PAR/PAF en majors de 30 anys, es va trobar una correlació important en funció del mateix temps d’arribada (p < 0,001, r2 = 0,95), (pNS, r2 = 0,09), respectivament. Resultats contraris en funció de l’edat, ACSM (pNS, r2 = 0,03), PAR/PAF (p < 0,001, r2 = 0,78). En menors de 30 anys, comparats els mètodes amb el temps d’arribada, el càlcul de l’ACSM va demostrar una alta correlació (p < 0,001, r2 = 0,97), contrària al càlcul del PAR/PAF (pNS, r2 = 0,03). En comparar ambdós mètodes i la seva relació amb l’edat, no es van trobar correlacions significatives (r2 = 0,22) i (r2 = 0,05). La correlació entre ambdós mètodes per calcular d’una manera indirecta el VO2màx en corredors de mitja marató només va ser trobada en el grup de majors de 30 anys (p < 0,01, r = 0,32), n = 65.Conclusions: Els models de predicció del VO2màx poden esdevenir una alternativa viable per a l’avaluació de la capacitat funcional en estudis epidemiològics. Malgrat això, ambdós mètodes presenten un grau baix de correlació, la qual cosa fa que siguin necessàries futures investigacions per a la seva validesa.

Article Details

Com citar
Ramírez Vélez, Robinson et al. “Anàlisi comparativa del VO2màx estimat mitjançant les equacions desenvolupades per Jackson et al i l’American College of Sport Medicine en corredors de marató”. Apunts: Medicina de l’esport, vol.VOL 44, no. 162, pp. 57-65, https://raco.cat/index.php/Apunts/article/view/137494.

Articles més llegits del mateix autor/a