Canvis en la concentració d'ions i en el volum plasmàtic després d'un partit de tennis individual femení

Objectiu: Observar els possibles canvis a nivell bioquímic, després d'un partit de tennis individual femení.

Material i mètode: Es van seleccionar 10 jugadores de tennis (edat: 15,6 ± 0,87 anys; talla: 164 ± 0,19 cm; pes: 58,77 ± 2,08 kg). Abans de la competició es va fer una extracció de 15 ml de sang, i es va permetre ingerir 500 ml d'aigua. Durant el partit es va controlar la freqüència cardíaca i la ingesta d'aigua (ad libitum). Els partits van ser enregistrats en vídeo. Es va fer una nova extracció de sang una vegada finalitzat l'esforç. Les variables valorades van ser freqüència cardíaca (FC), temps total de joc, temps de treball i temps de descans, concentració plasmàtica d'electròlits (sodi, potassi i clor) i volum plasmàtic.

Resultats: Temps de joc de 99,6 ± 18,5 min., una FC mitjana durant el joc de 158,4 ± 1,98 bat/min-1. Després del partit es va observar increment del volum plasmàtic (3,59 ± 2,56%), pèrdua del pes corporal (-1,31 ± 0,27), i un augment significatiu de la concentració plasmàtica de sodi (136,98 ± 1,71 a 145,77 ± 1,77) i clor (92,17 ± 1,21 a 100,12 ± 1,31) (p ≤ 0,001) i un descens del potassi (3,90 ± 0,13 a 3,13 ± 0,19) (p ≤ 0,01).

Discussió: A causa de la distorsió del balanç hidroelectrolític es veu la necessitat de controlar la hidratació.