Evitant l’aquiescència es produeix biaix de mètode?: un estudi a través d’escales d’autoestima

Un exercici corrent a les escales d’autoestima és presentar ítems en la direcció del tret, així com ítems en el sentit oposat. Aquesta pràctica ha esdevés habitual donat la presència d’aquiescència, entesa com la tendència a respondre de manera afirmativa amb independència del contingut dels ítems. Existeix abundant evidència a la literatura que el seu ús genera variància de mètode, fent aparéixer efectes de mètode no associats amb els trets d’interés. En aquest sentit, la present investigació pretén ampliar l’evidència i l’estudi de l’efecte de mètode associat als ítems negatius en el context de les escales d’autoestima. Es valora si aquest es presenta, no només quan l’autoestima es mesura de manera global com a tret, sinó també quan els instruments emprats mesuren dominis específics de l’autoestima, tant si aquests són considerats un tret com si són considerats un estat, a diferents tipus de mostres. Per a dur a terme l’estudi s’han emprat dues mostres, una de 592 adolescents i altra de 285 maltractadors, als quals se’ls ha administrat tres escales d’autoestima: l’Escala d’Autoestima de Rosenberg, l’Escala d’Autoestima Estat i l’Autoestima 17. Basant-se en la comparació dels índexs de l’anàlisi factorial confirmatòria (CFA) de les escales amb els seus trets tradicionals i de la CFA amb trets i mètodes correlacionats (CTCM), que inclou un factor de mètode, es conclou que, en general, l’ajust dels models millora quan inclouen un factor de mètode.