La transcendentalitat de la bellesa en Sant Tomàs
Article Sidebar
Main Article Content
La qüestió de la transcendentalitat de la bellesa en sant Tomàs ha estat àmpliament discutida pels estudiosos. Allò que converteix aquesta qüestió en problemàtica
és que l’Aquinat, en cap de les llistes en què exposa els modes generals de l’ens, no inclou el pulchrum. El present article vol defensar la transcendentalitat de la bellesa i, al mateix temps, donar raó del seu silenci. Per fer això, s’ubicarà el pulchrum en la deducció sistemàtica dels transcendentals i s’examinarà amb especial atenció com es relaciona amb el verum i amb el bonum. Només així podrà donar-se raó de la seva absència en les exposicions de la doctrina de les propietats generals de l’ens realitzades pel Doctor Angèlic.
és que l’Aquinat, en cap de les llistes en què exposa els modes generals de l’ens, no inclou el pulchrum. El present article vol defensar la transcendentalitat de la bellesa i, al mateix temps, donar raó del seu silenci. Per fer això, s’ubicarà el pulchrum en la deducció sistemàtica dels transcendentals i s’examinarà amb especial atenció com es relaciona amb el verum i amb el bonum. Només així podrà donar-se raó de la seva absència en les exposicions de la doctrina de les propietats generals de l’ens realitzades pel Doctor Angèlic.
Article Details
Com citar
Miró i Comas, Abel. «La transcendentalitat de la bellesa en Sant Tomàs». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 2024, núm. 35, p. 123-59, http://raco.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/view/10000008447.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Abel Miró i Comas, El fonament ontològic de l'experiència estètica: Notes per a una metafísica de la bellesa , Anuari de la Societat Catalana de Filosofia: Núm. 28-29 (2018)