La “ciència econòmica” en l’ull de l’huracà de les crisis i de les reformes polítiques

Cada vegada s’estén més l’acusació que la crisi econòmica es deu al descrèdit de la política, mentre que s’intenta buscar-ne l’eixida en el govern de la tecnocràcia o, amb altres paraules, dels economistes. Aquests han de deixar de ser assessors, per a prendre les regnes del poder en aquests moments d’incertesa. No obstant, no es pot exonerar de la responsabilitat d’haver provocat aquesta débâcle fi nancera a aquelles propostes que en els anys 90 van promoure la desregulació dels sistemes financers i la lliure creació de nous instruments. D’altra banda, hi ha alguna decisió presa en els últims trenta anys que no vinguera directament inspirada pels gabinets econòmics? La percepció de l’Economia com una ciència exacta, quantificable, el seu allunyament de les ciències socials i la seua assimilació amb les ciències de la naturalesa, l’empara en un cert halo de neutralitat, han caracteritzat decisions que moltes vegades estaven impregnades d’un fort component ideològic. El menyspreu dels economistes pels polítics i pel Dret amaga, massa vegades, una falta d’assumpció de responsabilitat per una gestió que ha portat a la situació present.