La Girona del barroc: ciutat de convents

Main Article Content

Anna Gironella i Delgà
Al llarg deis segles XVI i XVII el nombre de convents de la ciutat de Girona es va multiplicar per dos. L'època del barroc va significar, entre d'altres, l' eclosió o reforçament de la vida monàstica: als set
convents, entre benedictins i mendicants, de la Girona medieval, se n'hi afegiren vuit més. A final del segle XVII els gironins convivien amb monjos i monges de quinze convents diferents, a més deis clergues de la Seu i els de les parròquies i capelles que hi havia escampades per la
ciutat.
Girona tenia , dones, un marcar caràcter religiós que en va determinar la fesomia i els comportaments socials. Per tant, per entendre el barroc gironí, cal tenir en compte aquest alt percentatge de població religiosa. En aquest sentit, el text proposa una aproximació , una visita guiada, als diferents convents de la ciutat en temps del barroc, per recollir, de manera succinta, com eren i qui hi vivia.
Paraules clau
Barroc, ciutat de Girona, convents, ardes monastics.

Article Details

Com citar
Gironella i Delgà, Anna. «La Girona del barroc: ciutat de convents». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2012, vol.VOL 53, p. 105, https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/264891.