Gramàtica i retòrica aristotèliques, condicions de l’algoritme generador de textos

Article Sidebar

PDF (Castellano) EPUB (Castellano)

Main Article Content

Luis Núñez Ladevéze
Universidad San Pablo CEU
https://orcid.org/0000-0002-5684-9885
Margarita Núñez Canal
Universidad de Nebrija
Ignacio Álvarez de Mon Pan de Soraluce
Instituto de Empresa (IE Business School)

Els estudis literaris d’Aristòtil perduren malgrat que la lingüística cartesiana va negar que la seva autoritat pogués servir de prova científica. Van ser els mateixos gramàtics els qui els van validar com a prova en reconèixer la competència lingüística del parlant. Van comprovar que l’ambigüitat lèxica, que alguns filòsofs retreien com a defecte del llenguatge quotidià, obeïa al procés de gramaticalització que Aristòtil va explicar en els seus treballs sobre gramàtica, poètica i retòrica. L’article enllaça la persistència de la tradició retòrica durant la modernitat amb l’automatització dels processos mentals, que assoleix, amb l’algoritme ChatGPT, un punt culminant, per concloure, amb Chomsky, que la màquina utilitza mitjans incalculables per emular la incommensurable creativitat humana sense superar-la.

Paraules clau
algoritme, ChatGPT, retòrica, gramàtica, eurocentrisme

Article Details

Com citar
Núñez Ladevéze, Luis et al. «Gramàtica i retòrica aristotèliques, condicions de l’algoritme generador de textos». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 2024, vol.VOL 70, p. 1-14, doi:10.5565/rev/analisi.3704.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Luis Núñez Ladevéze, Margarita Núñez Canal, Ignacio Álvarez de Mon Pan de Soraluce, 2024


Drets d'autor

Els continguts publicats a Anàlisi estan subjectes a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca. Així doncs, es permet la còpia, distribució, comunicació pública, obres derivades i usos comercials dels continguts de la revista sempre que se'n citi la font (Anàlisi) i l'autor de l'article. Els responsables d'Anàlisiagraeixen, però no exigeixen, que se'ls comuniquin els usos que es puguin fer dels continguts de la revista a partir d'aquesta llicència.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a drets d'autor.

Per a usos i llicències no previstos en aquestes normes de publicació és necessari contactar directament amb els directors de la revista a l'adreça: revista.analisi@uab.cat

Si no s'indica el contrari, s'entenen acceptades la política de confidencialitat i l'avís legal de la revista en el moment de completar el lliurament d'un article i en el moment d'executar el formulari de registre.

L'autor declara que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Luis Núñez Ladevéze, Universidad San Pablo CEU

Licenciado en Filosofía y en Periodismo. Doctor en Derecho. Catedrático UCM. Profesor Emérito USP-CEU, donde dirigió el Instituto de Estudios de la Democracia. Consejero del Consejo de Coordinación de Universidades. Fundador, director honorario de Doxa Comunicación. Seis sexenios de investigación.

Referències

ARISTÓTELES (1951). Política. Edición de Julián Marías y María Araújo. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC).

ARISTÓTELES (1953). Retórica. Edición de Antonio Tovar. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC).

ARISTÓTELES (1970). Ética a Nicómaco. Edición de Julián Marías y María Araújo. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC).

ARISTÓTELES (1971). Poética. Edición de Valentín García Yebra. Madrid: Gredos.

ARISTÓTELES (1980). Sobre la interpretación. Valencia: Teorema.

BAUMAN, Z. (2017). Retrotopía. Barcelona: Paidós.

BLANCO ALFONSO, I. (2020). «Posverdad, percepción de la realidad y opinión pública». Revista de Estudios Políticos, 187, 167-186. https://doi.org/10.18042/cepc/rep.187.06

CANTAMUTTO, L. (2017). Estrategias pragmáticas de la comunicación por SMS en español bonaerense [Tesis doctoral]. Bahía Blanca: Universidad Nacional del Sur, 337-352.

CASACUBERTA, F. y PERIS, A. (2017). «Traducción automática neuronal». Revista Tradumàtica. Tecnologies de la Traducció, 15, 66-74. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.203

CHOMSKY, N., ROBERTS, I. y WATUMULL, J. (2023). «The False Promise of ChatGPT». The New York Times (8 de marzo). Recuperado de https://www.nytimes.com/2023/03/08/opinion/noam-chomsky-chatgpt-ai.html

DE LA BOÉTIE, É. (2010). Discours de la servitude volontaire. Recuperado de https://bit.ly/33AIo3A

DESCARTES (2011). La investigación de la verdad por la luz natural. Madrid: Complutense, 73-96.

DESCARTES. Discurso del método. Madrid: Gredos, 97-152.

DÖRR, K. N y HOLLNBUCHNER, K. (2017). «Ethical Challenges of Algorithmic Journalism». Digital Journalism, 5 (4), 404-419. https://doi.org/10.1080/21670811.2016.1167612

HEIDEGGER, M. (1969). Sendas perdidas. Madrid: Aguilar.

HUMBOLDT, W. von (1991). Escritos sobre el lenguaje. Barcelona: Península.

HUTCHINS, J. (2007). «Machine Translation: A concise history». En: C.S. WAI (ed.). Computer Aided Translation: Theory and Practice. Chinese University of Hong Kong. Recuperado de https://bit.ly/3ScpFHc

HUTCHINS, J. (2009). Multiple Uses of Machine Translation and Computerised Translation Tools. International Symposium on Data and Sense Mining, Machine Translation and Controlled Languages.

KIRLEY, E. A. (2016). «The Robot as Cub Reporter: Law’s Emerging Role in Cognitive Journalism». European Journal of Law and Technology, 7 (3). Deakin Law School Research Paper, 17-18. Recuperado de https://ssrn.com/abstract=2952151

LACRUZ, M. L. (2020). «Robots y derecho de autor: La posibilidad de una autoría cibernética». Revista General de Legislación y Jurisprudencia, 4, 595-646.

LEIBNIZ, G. (1977). Nuevo tratado sobre el entendimiento humano. México: Porrúa, 54-382.

LÓPEZ-MUÑOZ, F., RUBIO, G., MOLINA, J.D. y ALAMO, C. (2012). «La glándula pineal como instrumento físico de las facultades del alma: Una conexión histórica persistente». Neurología, 27 (3), 161-168. https://doi.org/10.1016/j.nrl.2011.04.018

LÓPEZ PEREIRA, A. (2019). «Traducción automática neuronal y traducción automática estadística: Percepción y productividad». Revista Tradumàtica: Tecnologies de la Traducció, 17, 1-19. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.235

MÁRTIR DE ANGLERÍA, P. (1989). De Orbe Novo Decades. Traducida Décadas del Nuevo Mundo: Crónicas y memorias. Madrid: Polifemo.

NÚÑEZ LADEVÉZE, L. y NÚÑEZ CANAL, M. (2024). «Adán fuera del paraíso: de Von Uexküll al coloquio de Darmstadt». Revista de Estudios Orteguianos, preprint.

O’GORMAN, E. (1986). La invención de América: Investigación acerca de la estructura histórica del nuevo mundo y del sentido de su devenir. 2.ª ed. México: FCE.

ORTEGA Y GASSET, J. (2003). La rebelión de las masas. Madrid: Tecnos.

PLATÓN (1988). Crátilo [bilingüe]. Versión de Ute Schmidt. México: UNAM.

PLATÓN (2010). Fedro [bilingüe]. Madrid: Akal. Recuperado de https://bit.ly/3wdGFnF

QUINTILIANO (1887). Instituciones oratorias. Madrid: Librería de la Viuda de Hernando y Cía. Recuperado de https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/instituciones-oratorias--0/html/fffbc2d6-82b1-11df-acc7-002185ce6064_41.html

WAY, A., ROTHWELL, A. y YOUDALE, R. (2023). «Per què més traductors literaris haurien d’adoptar les tecnologies de la traducció?». Revista Tradumàtica. Tecnologies de la Traducció, 21, 87-102. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.344

SÁNCHEZ DE LAS BROZAS, F. (1976). Minerva o de la propiedad de la lengua latina. Madrid: Cátedra.

TRUJILLO, A. (2009). Translation Engines: Techniques for Machine Translation. Londres: Springer-Verlag. https://doi.org/10.1007/978-1-4471-0587-9

VILASECA, D. y MORALES, S. (2021). De Silicon Valley a tu negocio: Innovación, data e inteligencia artificial. Pozuelo de Alarcón: ESIC Editorial.