Metaalfabetització lúdica en videojocs

Aquest article proposa el concepte de «metaalfabetització», entesa com l’habilitat del jugador per navegar entre les esferes de realitat i creuar fronteres al mateix temps que interactua amb el món lúdic. Examinem com funciona la metaestètica en els videojocs i sostindrem que resulta rellevant tant en l’àmbit de ficció (alfabetització intertextual) com en el lúdic (alfabetització autoreferencial). L’usuari haurà d’activar la seva metaalfabetització per comprendre les relacions entre els nivells del videojoc, diferents videojocs o el videojoc i la «realitat». Presentem exemples en cada categoria i mostrem com els jugadors naveguen amb naturalitat en aquesta complexitat. Proposem que la metaalfabetització funciona en aquest mitjà com a habilitat per a construir un pont entre el que és lúdic i el que és ficcional, per a utilitzar el nostre repertori lúdic i per a connectar nivells no semblants de realitat en una experiència estètica que no resulta menys unificada que altres formes artístiques. Conclourem que és necessari tenir en compte la metaalfabetització per a comprendre els plaers d’habitar no només mons lúdics sinó també mons virtuals de tot tipus.