Transició cap a una nova Secundària

Possiblement l’etapa de Secundària és l’etapa que exigeix un major disseny educatiu, en el sentit que had’abordar l’ensenyament cap a etapes postobligatòries en el moment evolutiu més complex de l’alumne. Per contra,l’etapa està immersa en un mar de rutines, que en molts casos s’han convertit en la pròpia argumentació per abloquejar els processos d’innovació tan indispensables en aquesta etapa. Sovint, l’ombra del Batxillerat i la mateixa idiosincràsia de l’etapa han dut aquesta etapa cap a l’immobilisme, l’acceptació d’un altíssim fracàs escolar itambé d’una molt baixa implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge desplegat. En aquest article s’ha mirat de fer una radiografia de la realitat de la Secundària avui, però s’ha mirat, sobretot, de dibuixar el camí a traçar en els pròxims cursos, per engegar processos de transformació que revitalitzin aquesta etapa. El moment és propici; l’actualitat ha dut la innovació de nou a l’imaginari col·lectiu del sistema educatiu. La seva concreció en la Secundària es fa més feixuc a causa de la rigidesa estructural i docent de l’etapa, però avui la necessitat de superar aquest decalatge entre discurs i realitat, en què viuen el nostres joves, s’ha convertit en una urgència que cal abordar amb imaginació i decisió.

Paraules clau: Secundària; innovació; avaluació; holístic