Demà serà un suau bategar de l’aire (Begonya Mezquita: Feridura, Edicions del Buc, col·lecció «Poesia», núm. 34, la Pobla de Farnals, 2024),

A l’hivern, un vent sobtat tancà la porta de sa casa. Per arribar a la part alta, una escala tortuosa, uns esglaons costosos de pujar, alts, molt alts. Als corredors foscos, portes de fusta inflada, portes que grinyolen. Malgrat els obstacles, les obri i hi entra la llum i són les seues amables finestres que li permeten de respirar i veure i viure de nou l’horitzó. És aquesta la simbòlica síntesi de l’últim poemari de Begonya Mezquita, Feridura.