L’ altre que arriba: migració marroquina a la literatura espanyola contemporània. Discursos, imaginaris i mirades literàries

A les darreries del segle xx, es produeix a la Mediterrània un gir copernicà pel que fa als destins dels migrants procedents del Sud, ja que Espanya, després d’haver estat un país de trànsit i d’expedició d’emigració, es converteix en un país d’immigració, a causa de l’èxit del procés de democratització del país i la millora econòmica nacional. En aquest context, es genera a l’àrea mediterrània un flux migratori massiu procedent del Marroc. Aquesta onada migratòria culmina amb conseqüències sovint poc desitjables i en la seva major part catastròfiques, ja que el fenomen del paterisme s’intensifica i causa no poques víctimes de naufragis dramàtics a l’estret de Gibraltar. Aquest panorama dolorós va esperonar les consciències de la societat civil i va generar un debat encès a l’arena política. Alhora, davant d’aquesta tragèdia, la literatura no ha pogut restar impassible ni impertorbable, i diverses plomes han vessat tinta per reflectir i denunciar aquesta realitat crítica. En aquest article, pretenem indagar, des d’una metodologia eclèctica
—precisament descriptiva, hermenèutica i crítica—, en els trets específics d’aquesta literatura i especular sobre les postures ideològiques i les modalitats estètiques que operen en aquesta obra imaginativa.