Germanotropismes en l’obra de Marguerite Andersen

Article Sidebar

Accés

Main Article Content

Héloïse Elisabeth Marie-Vincent Ghislaine Ducatteau
Universités Gustave Eiffel et Paris-Cité / Lycée Saint-Jean de Douai
https://orcid.org/0000-0002-0129-9679

L’objectiu serà d’estudiar una part de la obra de la autora de llengua francesa Marguerite Andersen. Més precisament, se qüestió d’observar la seva visió d’Alemanya en L’home-paper però també en De memòria de dona, Paral·leles, Els Crus de l’Esplanada, La mala mare a través de la seva trajectòria personal de resident a Alemanya fins l’any 1945 a continuació d’observadora pels mitjans de comunicació. Veurem així en quina mesura efectua la seva Geschichtsbewältigung, si la seva visió d’Alemanya és arcaica o actualitzada al llarg de la seva obra.

Paraules clau
literatura canadenca, Alemanya, autoficció, novel·la, memoria, filiació

Article Details

Com citar
Ghislaine Ducatteau, Héloïse Elisabeth Marie-Vincent. «Germanotropismes en l’obra de Marguerite Andersen». Anuari de filologia. Llengües i literatures modernes, 2025, núm. 15, p. 175-89, doi:10.1344/AFLM2025.15.9.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Héloïse Elisabeth Marie-Vincent Ghislaine Ducatteau, 2025


Drets d'autor

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.

Referències

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (1994), Conversations dans l’interzone, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (1998), Les Crus de l’Esplanade, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2000), Bleu sur blanc, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2004), Parallèles, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2005), La bicyclette, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2011), Doucement le bonheur, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2012), La vie devant elles, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2019), De mémoire de femme, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Andersen, Marguerite i Savoie, Paul (2020), La mauvaise mère, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Doyon-Gosselin, Marguerite i Greco, Maria Cristina (2018), «Le mal de mère : solidarités féminines dans l’œuvre de Marguerite Andersen et Hélène Harbec», Tangence, 117, 101-120. https://doi.org/10.7202/1059421ar

Feng, Qi (2014), Le mélange de la réalité et de la fiction dans trois romans de Marguerite Andersen : De mémoire de femme, Parallèles et Le figuier sur le toit, tesi doctoral, Limoges, Université de Limoges.

Legrandeur, Katherine (1997), «L’autrement pareille de Marguerite Andersen : (s’)écrire (en) silence», Tangence, 56, 91-101. https://doi.org/10.7202/025960ar

Mangada Cañas, Beatriz (2015), «Écriture de soi, autofiction et poétique du féminin dans La mauvaise mère de Marguerite Andersen», Cuadernos de Investigación Filológica, 41, 141-156. https://doi.org/10.18172/cif.2724

Melançon, Johanne (dir.) (2013), Écrire au féminin au Canada français, Sudbury, Éditions Prise de parole.

Ouellet, François (2016), «Marguerite Andersen. La grande dame des lettres franco-ontariennes», Nuit Blanche, le Magazine du Livre, 142, 20-23.

Tennier, Julie (2012), «Marguerite Andersen et le moi en l’absence de l’autre : De mémoire de femme», Voix plurielles, 9(1), 50-68. https://doi.org/10.26522/vp.v9i1.601

Tennier-Gigliotti, Julie Corine Elizabeth (2014), «Le ‹vécrire› dans l’œuvre romanesque de Marguerite Andersen», tesi doctoral, Toronto, Université de Toronto.