La introducció de l'eisphorà: un problema historiogràfic encara sense resoldre
Article Sidebar
Main Article Content
Cleó, considerat el primer demagog de la història de la democràcia, és un personatge la tradició predominantment aristocràtica del qual (en primer lloc Tucídides i Aristòfanes) només ha destacat el negatiu: va ser pintat com el primer polític que va seguir la voluntat de les masses independentment del públic. bona, i sovint es va contrastar amb Pèricles, la grandesa del qual per a la història atenesa és innegable. Segons una part de la comunitat científica, però, Cleó va establir el primer impost sobre la propietat de la democràcia, l'eisphorà. Els dubtes sobre la paternitat de Cleó d'aquesta reforma sorgeixen en relació a la datació de l'epígraf IG I3 52, que conté una menció de l'eisphorà i que amb tota probabilitat es pot datar al 428/7 aC, any en què Cleó va ser bouleutès per la primera vegada.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Nicholas Sperzagni, 2025
Drets d'autor
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.

Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
Akrigg, Ben (2019), Population and Economy in Classical Athens, Cambridge, Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781139225250
Atkinson, John Edward (1992), “Curbing the Comedians: Cleon versus Aristophanes and Syracosius’ Decree”, The Classical Quarterly, 42, 56-64. https://doi.org/10.1017/S0009838800042580
Blamire, Alec (2001), “Athenian Finance, 454-404 BC”, Hesperia, 70, 99-126.
Böckh, August (1886), Die Staatshaushaltung der Athener I-II, Berlino, de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110841848
Brun, Patrice (1983), Eisphora-syntaxis stratiotika: recherches sur les finances militaires d'Athenes au 4. siecle av. J.-C., Paris, Les Belles Lettres. https://doi.org/10.3406/ista.1983.1796
Christ, Matthew R. (2007), “The Evolution of the ‘Eisphora’ in Classical Athens”, The Classical Quarterly, 57, 53-69. https://doi.org/10.1017/S0009838807000043
Cloché, Paul (1941), “La démocratie athénienne et les possédants aux Ve et IVe siècles avant J.-C.”, Revue Historique, 192, 1-45.
Croix, Geoffrey Ernest Maurice (1953), “Demosthenes Timema and the Athenian Eisphora in the Fourth Century BC”, Classica et Mediaevalia, 14, 30-70.
De Sanctis, Gaetano (1912), Athis. Storia della repubblica ateniese dalle origini alla età di Pericle, Torino, La nuova Italia.
Develin, Robert (1989), Athenian officials 684-321 B.C., Cambridge, Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511552625
Fawcett, Peter William (2006), Athenian Taxation from the Pisistratids to Lycurgus 550-325, tesi di dottorato, Durham, University of Durham.
Fawcett, Peter (2016), “When I Squeeze You with Eisphorai: Taxes and Tax Policy in Classical Athens”, Hesperia, 85(1), 153-199. https://doi.org/10.2972/hesperia.85.1.0153
Figueira, Thomas J. (1991), Athens and Aigina in the Age of Imperial Colonization, Baltimore, The Johns Hopkins University Press.
Gabrielsen, Vincent (1994), Financing the Athenian Fleet: Public Taxation and Social Relations, Baltimore, The Johns Hopkins University Press.
Gilbert, Gustav (1887), Beiträge zur innern Geschichte Athens im Zeitalter des peloponnesischen Krieges, Leipzig, Teubner.
Glotz, Gustave (1925), Histoire ancienne. 2: Histoire Grecque, Paris, Les Presses Universitaires de France. https://doi.org/10.3406/bude.1925.6362
Gomme, Arnold Wycombe (1956), A Historical Commentary on Thucydides, I-II-III, Oxford, Oxford University Press.
Guiraud, Paul (1893), La propriété foncière en Grèce jusqu’à la conquête romaine, Paris, Imprimerie nationale.
Hansen, Mogens Herman (1988), Three studies in Athenian demography, Copenhagen, Det Kongelige Danske videnskabernes selskab: Commissioner, Munksgaard.
Hansen, Mogens Herman (2003), La democrazia ateniese nel IV secolo a.C., Milano, LED Edizioni Universitarie.
Hornblower, Simon (1991), A Commentary on Thucydides, Oxford, Oxford University Press.
Jones, Arnold Hugh Martin (1957), Athenian Democracy, Baltimore, John Hopkins University Press.
Kallet-Marx, Lisa (1993), Money, Expense, and Naval Power in Thucydides' History 1-5.24, Berkeley, University of California Press. https://doi.org/10.1525/9780520378117
Koch, Theodore (1880), Comicorum Atticorum Fragmenta I, Leipzig, Teubner.
Lafargue, Philippe (2009), Cleon, le guerrier d’Athena, Bordeaux, Ausonius.
Mattingly, Harold B. (1968), “Athenian Finance in the Peloponnesian War”, Bulletin de Correspondance Hellénique, 450-485. https://doi.org/10.3406/bch.1968.4910
Mattingly, Harold B. (1996), The Athenian Empire Restored, Michigan, Ann Arbor, University of Michigan Press. https://doi.org/10.3998/mpub.14527
Mattingly, Harold B. (1997), “A Fresh Look at the Kallias Decrees (IG I³ 52A - B)”, Greek, Roman and Byzantine Studies, 38(2), 113-127.
Meritt, Benjamin Dean; Wade-Gery, Henry Theodore & McGregor, Malcolm Francis (1939-1950), The Athenian Tribute Lists I-III, Princeton, Harvard University Press.
Musti, Domenico (1989), Storia greca, Linee di sviluppo dall’età micenea all’età romana, Bari, Laterza.
Osborne, Robin & Rhodes, Peter John (2017), Greek Historical Inscriptions 478-404 B.C., Oxford, Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/actrade/9780199575473.book.1
Ostwald, Martin (1987), From popular sovereignty to the sovereignty of law, Berkeley, University of California Press. https://doi.org/10.1525/9780520909687
Renaud, Raymond (1973), “Le démagogue Cleon”, Les Études Classiques, 41, 181-196.
Rhodes, Peter John (1972), “The Date of the Financial Decrees of Kallias (IG I3 52)”, in Axon. Studies in Honor of Ronald S. Stroud, Matthaiou, Angelos & Papazarkadas, Nikolaos (edd.), vol. 1, Athens, Hellēnikē Epigraphikē Hetaireia, pp. 39-48.
Rhodes, Peter John (1982), “Problems in Athenian Eisphora and Liturgies”, AJAH, 7, 1-19. https://doi.org/10.31826/9781463237479-001
Saldutti, Vittorio (2013), “Un frammento di Idomeneo di Lampsaco sul giovane Cleone”, Quaderni Urbinati Di Cultura Classica, 103(1), 81-89.
Saldutti, Vittorio (2014), Cleone un politico ateniese, Bari, Edipuglia.
Samons, Loren J. II (1996), “The ‘Kallias decrees’ (IG I3 52) and the inventories of Athena’s treasure in the Parthenon”, The Classical Quarterly, 46(1), 91-102. https://doi.org/10.1093/cq/46.1.91
Schmitz, Winfried (1995), “Reiche und Gleiche: Timokratische Gliederung und demokratische Gleichheit der athenischen Bürger im 4. Jahrhundert v. Chr.”, in Die athenische Demokratie im 4. Jahrhundert v. Chr., Eder, Walter (ed.), Stuttgart, Franz Steiner Verlag, pp. 573-597.
Stahl, J. M. (1912), “Die eisphorà und ihre Reform unter dem Archon Nausinikos”, Rheinisches Museum für Philologie N.F., 67, 391-416.
Thomsen, Rudi (1964), Eisphorà. A Study of Direct Taxation in Ancient Athens, Aarhus, Gyldendal.
Valdés Guía, Miriam (2014), “Patrimonio de Demóstenes como hegemón de su ‘sinmoría’: eisphorá y proeisphorá tras el 378”, Emerita, 82(2), 249-271. https://doi.org/10.3989/emerita.2014.03.1234
Valdés Guía, Miriam (2018), “Reformas en las cargas fiscales y sociedad ateniense en la primera mitad del s. IV: entre los problemas financieros y la renovación imperialista”, in El mundo griego en el siglo IV a.C. Pervivencias, cambios y transformaciones (Monografía ICCA), Pascual, José; Antela-Bernárdez, Borja & Gómez Castro, Daniel (edd.), Madrid, Universidad Autónoma de Madrid, pp. 89-107.
Valente, Marcello (2020), “Archaic Athens and Tyranny. The Origins of the Athenian Public Finance”, in Rethinking Athens Before the Persian Wars, Graml, Constanze; Doronzio, Annarita & Capozzoli, Vincenzo (edd.), Monaco di Baviera, Ludwig-Maximilians-Universität München, pp. 265-276. https://doi.org/10.5771/9783831675623-265
Wees, Hans van (2013), Ships and Silver: A Fiscal History of Archaic Athens, Londra, IB Tauris.
West, Allen B. (1924), “Pericles’ Political Heirs”, Classical Philology, 19(3), 201-228. https://doi.org/10.1086/360589