Política, sida i memòria en la novel·la basca Jenisjoplin de Uxue Alberdi

Main Article Content

Andrea Sanz Zarandona

El present article examina les relacions que Jenisjoplin (2017) estableix al voltant de la sida, la política i la memòria. La novel·la implica un desplaçament identitari que suposa la revisió del passat heretat (postmemòria). A més, manté la pregunta per la indefensió i la supervivència a causa de la potencial mortalitat de la sida, que la connecta amb l'època de la Transició, i substitueix el relat heroic per una poètica de la vulnerabilitat. Així mateix, el text sembla afirmar la necessitat d'introduir paradoxalment la mort –com a malaltia– en la vida. El marc teòric del treball està format per contribucions d'autors com Roberto Espósito, Marianne Hirsch, Lina Meruane o Jih-Fei Cheng, entre altres.

Paraules clau
Literatura basca, sida, violència armada, postmemòria

Article Details

Com citar
Sanz Zarandona, Andrea. «Política, sida i memòria en la novel·la basca Jenisjoplin de Uxue Alberdi». 452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada, 2025, núm. 33, p. 102-25, doi:10.1344/452f.2025.33.7.
Referències

ALBERDI, U. (2020): Jenisjoplin, Bilbao: Consonni.

APALATEGI, U. (2013): «La evolución romanesca del sujeto vasco: negociaciones literario-ideológicas entre la estrategia de diferenciación y el deseo de homologación», 452ºF. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 9, 56-77, < http://www.452f.com/pdf/numero09/09_452f-mono-ur-apalategi-es.pdf>, [10/01/25].

ARCE DÍAZ, J. (2019): «Alegorías de la” post”: enfermedad y cuer-po enfermo en obras actuales en Chile y Argentina: Nancy y Black Out», Repositorio de la Universidad de Chile, <https://repositorio.uchile.cl/bitstream/handle/2250/175725/Alegorias-de-la-post-enfer-medad-y-cuerpo-enfermo.pdf?sequence=1>, [12/12/2024].

BIJUESCA, K.J., RODRÍGUEZ, M.P. (2023): «On Affect, Violence, Vulnerability, and Community: Jenisjoplin», Symposium (Syracuse), 77, 4, https://doi.org/10.1080/00397709.2023.2252731, [05/06/2025].

CHENG, J., JUHASZ, A., y SHAHANI, N. (2020): AIDS and the Dis-tribution of Crises. Durham: Duke University Press. https://doi.org/10.1215/9781478009269

CHARON, R. (2024): Medicina narrativa. Honrando las historias de enfermedad, Barcelona: Libros del Zorzal.

ESPOSITO, R. (2009): Immunitas: protección y negación de la vida, Buenos Aires: Amorrortu.

ESTEBAN, M.L. (2013): Antropología del cuerpo : género, itinerarios corporales, identidad y cambio, Barcelona: Bellaterra.

FERNÀNDEZ, J.A. (2012): «‘I don’t come from the past, I come from now’: AIDS and temporality in three Catalan texts», Journal of Iberian and Latin American Studies, 18(2-3), 145-160. https://doi.org/10.1080/14701847.2012.795687

GARCÍA VARELA, P. (2020): ETA y la conspiración de la heroína, Madrid: Catarata.HIRSCH, M. (2012): The generation of postmemory. Writing and visual culture after the Holocaust, Nueva York: Columbia University Press.

IZTUETA-GOIZUETA, G. (2022): «Gorputz gaixoak eta alteritate espazioak: eremu ukigarri edo ukiezinak egungo euskal eta ale-maniar literaturan» en GAJEWSKA, M.A.;ARRUZA, A.; GARRIDO GONZALEZ, A. (eds.), Fuera de lugar: cuerpos(in)tangibles en las culturas minorizadas de la península Ibérica, Varsovia: University of Warsaw, 134-158. https://doi.org/10.31338/uw.9788323555902.pp.134-158

JUNCOSA, T.R. (2024): «AIDS Postmemory in the 21st Century: Rethinking the HIV Crisis Today», Lublin Studies in Modern Lan-guages and Literature, 48, 2, 35-48, <https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/219666> [20/07/2025].

MARÇAL, M.M. (1998): Cau de llunes, 2.ed., Barcelona: Proa.

MERUANE, L. (2012): Viajes virales: la crisis del contagio global en la escritura del sida, Santiago: Fondo de Cultura Económica.

VOIONMAA, D. N. (2009): «La narrativa latinoamericana en los tiempos post... y después», 라틴아메 리카연구, 22(4), 137-171.

O’DONOGHUE, S. (2019): «Posmemoria y trauma: algunos proble-mas teóricos y sus consecuencias para la crítica literaria», Pasajes, 56, 8-25.

OLAZIREGI, M. J. (2019). «Cualquier tiempo pasado fue peor. Re-flexiones sobre la narrativa vasca post-ETA», Olivar 19 (30), <https://doi.org/10.24215/18524478e060>, [12/01/2025].

OREJA, N. (2018): «Sangre en el ojo: reflexiones en torno a la en-fermedad, la (post(memoria) y la escritura», Perífrasis. Revista lite-raria de Teoría Crítica, vol. 9, 18, 80-97, https://doi.org/10.25025/perifrasis20189.18.05, [10/01/25]

PEARL, M.B. (2013): AIDS literature and gay identity: the literature of loss, New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203098615

PRECIADO, P. (2020): «Aprendiendo del virus», El país. <https://elpais.com/elpais/2020/03/27/opinion/1585316952_026489.html>, [15/01/2025].

SONTAG, S. (2003): La Enfermedad y sus metáforas; y El Sida y sus metáforas, Buenos Aires: Taurus.

URZELAI VICENTE, A. (2018): «Jenisjoplin: identitatearen berras-matzea», Egan, 3, 4, 97-122.

ZULAIKA, J. (2007): Polvo de ETA, Irun: Alberdania/Alba.